El 23 d’abril parlarà sobre l’actual exposició del pintor a Londres, de la qual és assessora, i l’endemà participarà en un “Descobreix una obra d’art” a la Canyada, on es conserva una obra juvenil del seu besavi
Blanca Pons-Sorolla, besneta de Joaquín Sorolla, participarà en dos actes del IAC Juan Gil-Albert els dies 23 i 24 d’abril. El primer dia pronunciarà una xarrada a la Casa Bardín a les 19.00 h sobre l’actual exposició del pintor a Londres, de la qual és assessora. El segon dia estarà a l’Església de la Canyada per a parlar en el cicle “Descobreix una obra d’art” a les 19.30 h del llenç San Luis, rey de Francia, peça que Sorolla va pintar als dènou anys, exposada permanentment en la parròquia.
L’exposició “Sorolla, mestre espanyol de la llum” es va obrir el 18 de març en la Nacional Gallery, inaugurada pel príncep Carles d’Anglaterra i la reina Leticia, on romandrà fins al 7 de juliol. Es tracta d’una gran retrospectiva amb seixanta obres, dins del programa d’internacionalització que promou el Museu Sorolla de Madrid, cent onze anys després de l’exposició en la Grafton Galleries de l’artista valencià en 1908, presentat llavors en la capital britànica com “el millor pintor viu del món”. En aquesta ocasió les obres procedeixen del Museu Sorolla, que aporta vint-i-sis, i de col·leccions públiques i privades d’Europa i els Estats Units.
Blanca Pons-Sorolla y Ruiz de la Prada és actualment la màxima experta en la vida i obra del seu besavi. Patrona de la Fundació Museu Sorolla i presidenta de la seua Comissió Permanent, és autora d’una completa biografia del pintor, de diverses monografies en diversos idiomes i coautora de dos toms d’epistolaris, havent escrit a més nombrosos articles en revistes d’art i catàlegs.
La seua presència en actes del IAC Juan Gil-Albert es completarà amb la seua conferència a la Canyada, la població de l’Alt Vinalopó que conserva una obra del pintor datada en 1892 en la qual representa orant a Lluís IX, conegut per Sant Lluís, prostrat i amb la seua capa de rei de França. Rescatada en 1967 després de descobrir-la el rector tirada en el sòl d’una dependència de l’Església i amb una restauració important en 1992, els testimoniatges locals sempre la van considerar un regal a la Parròquia del terratinent i polític el Marqués de Villagracia, natural de Biar i propietari de finques a la comarca, però resident a València on va ser benefactor del pintor en la seua joventut.
