Art a la Casa Bardín. Inauguració de l’exposició Landscapes from nowhere
Art a la Casa Bardín. XXIX
L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, en la seua aposta per la cultura i l’art, organitza entre les seues diverses activitats les exposicions que com a cicle Art a la Casa Bardín presa el nom de la seu del Gil-Albert. Va iniciar la seua marxa l’any dues mil dotze amb el format artista/comissari, trobada i visites guiades, que manté, en cadascuna de les mostres individuals. En una primera etapa van ser proposades per la Comissió Assessora del Departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere. A partir de l’any dos mil quinze, el doctor José Ferrándiz Lozano, director del Gil-Albert, impulsa el primer concurs públic d’Art a la Casa Bardín amb una selecció de deu propostes presentades en els anys dos mil setze i dos mil dèsset, ressenyades al final del catàleg.
En aqueix últim any es va convocar el segon certamen d’Art a la Casa Bardín per a seleccionar deu exposicions amb l’objectiu d’acostar les pràctiques artístiques contemporànies en la programació d’exposicions d’aquest dos mil díhuit i del dos mil dènou. Han sigut seleccionades les propostes dels següents artistes i comissaris:
Roberto López / Antonio Barroso
Mónica Jover / Isabel Tejeda
Rosell Meseguer / José Luís Martínez
Alberto Vicente Santoja / Gabriel Songel
BYE / Zanora Coperías
Lola Lorente / Gertrudis Gómez
Jorge Burillo / Juan F. Navarro
Xavi Carbonell / María José Gadea
Cayetano García Navarro / David Trujillo
José Antonio Hinojos / Iván Albalate
Cada proposta se situa en el marc de la creació actual, en un univers definit per l’obra de l’artista i les aportacions del comissari. Es defineix en el multidisciplinari, en la pintura, el collage, la instal·lació, la fotografia, l’escultura, la gràfica, el còmic, la il·lustració, el dibuix, l’audiovisual, la performance, la didàctica i un ventall obert a les diverses modalitats artístiques i creatives.
Juana María Balsalobre (Directora del Departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere)
Landscapes from nowhere
Si transitem pel terme, tan polisèmic, de paisatge, el projecte artístic Landscapes from nowhere proposa una exploració visual d’aquest concepte, tot reflexionant sobre el punt de vista espaitemporal des d’on sol ser concebut per ser-hi definit com a tal.
Els models, sistemes i convencions d’observació, registre i representació visual del territori en la tradició europea, han evolucionat al llarg dels darrers set segles, tant dins del gènere del paisatge pictòric, com a través de l’ús de l’ortofotografia i les noves tecnologies de captació satel·litari i aèria, les quals permeten abordar el territori des d’una visió, suposadament, més objectiva i neutral.
Aquest posicionament necessari des d’on contemplem l’espai, hi possibilita dues línies creatives amb les quals defineix al paisatge en relació a la distància entre nosaltres com a observadors actius i la superfície terrestre. En una preval la mirada horitzontal, biològica, panoràmica, estereoscòpica, més propera a l’ésser humà i ancorada en les convencions de la pintura de paisatge. L’altra, és una mirada vertical, zenital, cartogràfica, sobrehumana en la distància i tot dependent de mitjans opticofotogràfics i digitals per a la seua captació.
.
Es planteja, així, el no-lloc físic, ontològic, entés com a metàfora de l’estat actual de manca d’ubicació, de trànsit i deriva cap a la dissolució en la globalitat, un no-lloc transofrmat en nou espai com a objecte artístic, no dependent de l’experiència directa amb el territori físic. Superposició i trencaclosques d’imatges de paisatges preexistents en l’escenari virtual, on l’ésser humà ha deixat de ser-hi el protagonista, i perd la identificació amb les formes recognoscibles, a causa del desordre deliberat o omissió d’informació quant al posicionament espaitemporal i a la seua comprensió posicional i iconogràfica.
Els paisatges creats nous són resignificats i assoleixen configuracions noves que conviden a la reflexió sobre la mateixa idea de paisatge, els seus límits espacials o ortodòxies i el nostre paper com a cohabitants d’aquesta realitat.
Descàrregues