La emblemàtica publicació de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert inclou més de 20 articles de reconeguts experts i investigadors de la costa alacantina
Julia Parradestaca el valor d’aquest treball sobre el patrimoni submergit que, a través de 500 pàgines, “combina anàlisis rigoroses amb imatges de gran interés i recull les troballes més significatives de les nostres costes”
25-03-22.- L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat un nou número del monogràfic Canelobre, dedicat a l’arqueologia subaquàtica de la província. Sota el títol de El patrimonio sumergido de Alicante, el volum analitza i difon, a través de 500 pàgines, les troballes més significatives de les costes alacantines, incloent els navilis afonats durant la I i la II Guerra Mundial.
Coordinada pel catedràtic d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant, Jaime Molina, i pel professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social i investigador de l’Institut Universitari d’Arqueologia i Patrimoni Històric, José Antonio Moya, la publicació posa èmfasi en la importància i necessitat de protegir els nombrosos jaciments subaquàtics de la província d’Alacant i salvaguardar el seu incalculable valor científic, històric i mediambiental.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha ressaltat el treball realitzat amb professionalitat i rigor des de l’Institut Juan Gil-Albert amb la col·laboració dels coordinadors de la publicació i els autors, als quals ha agraït la seua implicació. Així mateix, Parra ha destacat “el valor de la revista, que combina amb gran encerte anàlisis rigoroses amb interessants fotografies, un número molt especial i atractiu per a un ampli perfil de lectors que recull en les seues pàgines les troballes més significatives trobats en les nostres costes, autèntics tresors ocults als nostres ulls i que formen part imprescindible del relat de la història”.
La diputada, que ha presentat aquest matí el Canelobre al costat de la directora cultural del l’IAC, Pilar Tébar, el director del departament de Revistes, Héctor Fernández, i els coordinadors del número, ha assegurat que el projecte, que va començar a gestar-se fa més d’un any, “des del primer dia ha comptat amb l’entusiasme i el suport de l’àrea de Cultura i del president de la Diputació, Carlos Mazón. Amb ell vam veure una oportunitat d’obrir l’Institut Juan Gil-Albert a un camp d’estudi en el qual és necessari continuar explorant amb una visió àmplia i multidisciplinària”. L’acte celebrat aquest migdia en la seu de l’institut alacantí ha comptat a més amb la presència del director del MARQ, Manuel Olcina.
El Portus Ilicitanus, el derelicte romà del Bou Ferrer, Lucentum, el Deltebre I o la creació de la Carta Arqueològica del Patrimoni Cultural Subaquàtic d’Alacant són alguns dels temes abordats per diferents experts i investigadors de la matèria. Entre ells, estan les signatures dels arqueòlegs alacantins Rafael Azuar, Omar Inglese, Antonio Espinosa, Xavier Nieto, Alejandro Pérez, Francisco Álvarez, Fernando Candela, Carlos de Juan Fuertes o Jorge Blázquez; el brigada cap dels *GEAS de la Guàrdia Civil d’Alacant, Antonio García; la responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Ruth Geli; o la directora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana, Asunción Fernández.
El monogràfic incorpora, a més, una introducció del cap de l’Àrea del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic de l’Institut d’Història i Cultura Naval de Madrid, Alfredo González, així com la investigació del professor de la UA Daniel Mateo sobre el derelicte Papallona E afonat a Sardenya o el valuós llegat de Jorge Juan, en un estudi sobre el seu vaixell del periodista Juanjo Payá. Així mateix, Miguel San Claudio, de la Universitat de Texas, ofereix informació sobre les naus atlàntiques de l’època de major esplendor de l’Armada Espanyola, els galions de Felip II.
Des del punt de vista divulgatiu, el Canelobre recull interessants aportacions de Gabriel Soler i Juan Eduardo Guillén, de l’Institut d’Ecologia Litoral, al costat del testimoniatge del fotògraf submarí Rafael Martos. Tampoc falten articles metodològics com el del coordinador, José Antonio Moya, sobre la documentació fotogràfica ni el relat de dues generacions de professionals del busseig, Terencio Pérez i Alejandro Pérez.
La revista està a partir de hui a la disposició del públic en la seu de l’Institut Juan Gil-Albert per un preu de venda de 23 euros. Es distribuiran exemplars en totes les biblioteques públiques de la província i universitats espanyoles, així com en els centres educatius i culturals que ho demanden. Aquesta primera edició compta amb 800 exemplars impresos en color de gran qualitat.
