Presentació del llibre “Recuento general (Relatos Completos, 1972-2020), de Mariano Sánchez Soler

Aquest Recompte general conté tots els relats escrits per Mariano Sánchez Soler des dels seus començaments com a narrador de ficcions. El primer data de 1972 i l’últim està datat en 2020. Quaranta-huit anys de distància. Tota una vida conscient dedicat a l’escriptura. Moltes d’aquestes històries han sigut recuperades de publicacions periòdiques ja inexistents (Terror Fantastic, Nova Dimensió, Tons, Interviú…), de suplements dominicals com a Primera Plana, de llibres col·lectius (quasi sempre publicats per una bona causa) i del volum Històries del viatger metropolità. Ací està la producció completa de Sánchez Soler en narrativa curta, i també la seua respiració vital, el motor de la seua existència.

Mariano Sánchez Soler (Alacant, 1954)

Escriptor, periodista, historiador i professor. Llicenciat en Ciències de la Informació i doctor en Història. Ha exercit el periodisme durant tres dècades i ha desenvolupat una intensa labor literària amb més de quaranta llibres publicats.

Ha rebut el premi Rodolfo Walsh de Literatura de No ficció, el Francisco García Pavón de Narrativa, el de la Crítica Literària Valenciana, el L’H Confidencial de Novel·la Negra i els premis Boira Negra, Castelló Negre i Black Mountain Bossòst pel conjunt de la seua obra.

Novel·les: Carne fresca (1988), Festín de tiburones (1991), Lejos de Orán (2003), La brújula de Ceilán (2007), Para matar (2008), Nuestra propia sangre (2009) i El asesinato de los marqueses de Urbina (2013).

Poemaris: Walking blues (1978), La ciudad flotante (1982), La ciudad sumergida en el mar (1992), Fuera de lugar (2001), Desprendimiento (2015), Lágrimas de sombra (2018) i Para los que brillan con el beso eléctrico (2019).

Assajos: Anatomía del Crimen (2011) y Equipaje ligero (2014); de temàtica alacantina: Alacant blues (1994), Alacant a sarpades (2003), Alacant suite (2006) i Cuarteto de Alacant (2017). Estudiós del franquisme i la transició espanyola, entre les seues obres destaquen: Los hijos del 20-N (1993), La transición sangrienta (2010), La familia Franco S.A. (2019) y Los ricos de Franco (2020).

José Lluís V. Ferris (Alacant, 1960)

Escriptor, poeta i assagista és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca i Doctor en Literatura Espanyola per la Universitat d’Alacant. Com a poeta ha publicat Piélago (1985), Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana 1986, Cetro de cal (1985) accèssit del Premi Adonais 1984, Niebla firme (1989) i Poemas del agua y de la noche (2010). És autor dels relats infantils La isla de Tododelrevés (2007), Las palabras del agua (2008), Gacela de amor y nieve (2008), Mi primer libro sobre Miguel Hernández (2010) i Miguel Hernández. Pastor de sueños (2010). Amb la seua primera novel·la, Bajarás al reino de la tierra, va obtindre el Premi Azorín 1999. En 2000 publica El amor y la nada i en 2010 El sueño de Whitman, Premi Màlaga de Novel·la 2009. És autor de biografies destacades: Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un poeta (2002, 2010), Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana 2003, Maruja Mallo. La gran transgresora del 27 (2004) i Carmen Conde. Vida, pasión y verso de una escritora olvidada (2007). Ha publicat nombrosos articles sobre literatura en diversos periòdics i revistes espanyols. En l’actualitat dedica el seu temps tant a la creació literària com a la docència en la Universitat Miguel Hernández, sent en l’actualitat director de la Càtedra Miguel Hernández de la UMH.