La publicació coincideix amb el 125 aniversari de la troballa de la Dama i recorre el panorama social, econòmic i cultural a través de més de 500 pàgines
Carlos Mazón presenta el nou volum “que ofereix una visió del passat, el present i el futur d’un municipi que és el motor industrial i empresarial de la província”
11-07-23.- L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha llançat un nou número de la revista Canelobre titulat 125 anys del nou Elx. Reconeguts experts i articulistes de diferents sectors, institucions i organismes han participat en aquest volum que ofereix una àmplia visió del panorama social, econòmic i cultural de la ciutat.
El president de la Diputació, Carlos Mazón, ha presentat aquest matí la publicació a l’Ajuntament d’Elx acompanyat per l’alcalde del municipi, Pablo Ruz, el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, directora de l’Institut Juan Gil-Albert, Pilar Tébar, així com el director del departament de Revistes, Héctor Fernández, i el subdirector, Juanjo Payá. “És una gran satisfacció presentar aquest nou número de Canelobre que ens ofereix una visió del passat, el present i el futur d’aquesta ciutat que és el motor industrial i empresarial de la província, i amb què a la Diputació culminem un intens programa d’activitats culturals realitzades des del Gil-Albert en aquesta legislatura”, ha manifestat Mazón, que ha destacat que “és un orgull acabar la legislatura amb aquesta obra dedicada a Elx”.
Gaspar Maciá i Antonio Zardoya han coordinat aquesta “fita en la història de les publicacions sobre Elx” que, a través de 36 articles i més de 500 pàgines, presenta una visió multidisciplinària sobre la ciutat de les palmeres amb rigorosos estudis, anàlisis i reflexions. El professor Miguel Ors, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, és l’autor de Propostes per a una ciutat del segle XXI, article que serveix d’introducció a aquest monogràfic.
Coincidint amb la commemoració del 125è aniversari de la troballa de la Dama a L’Alcúdia, Canelobre 74 arrenca amb una mirada al passat, a la civilització ibera i romana la la rica herència arquitectònica, immaterial i mediambiental, que inclou tres Patrimoni de la Humanitat: El Palmerar, El Misteri i el Museu de Puçól. Aquest llegat excepcional centra el primer bloc amb aportacions d’investigadors i professionals com Mercedes Tendero i Ana María Ronda de la Universitat d’Alacant; Alejandro Ramos, director de l’Alcúdia; la historiadora Estefania Soler; els arquitectes Gaspar Jaén i Ricardo Irles; el biòleg Vicent-Miquel Sansano; Joan Castaño, del Patronat del Misteri d’Elx; José Navarro i Francisco Vives de la UMH; Pablo Ruz; i Carmina Verdú, de l’Arxiu Muncipal.
El monogràfic incorpora, a més, un segon apartat dedicat al panorama actual des del punt de vista econòmic -amb articles dedicats a IFA, l’aeroport, la indústria del calçat o la gastronomia-, així com amb diverses anàlisis al voltant de la sociologia i l’urbanisme a càrrec d’arquitectes i historiadors, que reflexionen sobre el creixement i el planejament de la ciutat, sobre el barri de Carrús o sobre la Universitat Miguel Hernández, entre d’altres. Un apartat cultural tanca aquest segon bloc amb articles sobre els museus locals, el Grup d’Elx, el teatre o la dansa contemporània.
La secretària de la CEV, Esther Guilabert; el geògraf Arturo Jiménez; l’economista Antonio Martínez Gómez; el periodista Fermín Crespo; l’investigador Salvador Castaño; José Antonio Miranda, de la UA; els arquitectes José Amorós i Diego Serrano; l’historiador Juan Martínez Leal; Antonio Miguel Nogués i María José López Sánchez de la UMH; Francisco Sánchez, de l’UCH-CEU; José Pascual Ruiz i Francisco Escudero, de la UNED; Romà del Carrer, de la Universitat de València; Rafael Martínez García, de la Fundació Projecte Puçol; el pintor Juan Llorens; l’actor Xavier Rico; el cineasta José F. Cambra; el programador cultural Julián Sáez; així com els periodistes María Pomares i Juan Carlos Romero són les firmes que han participat en aquest apartat.
Per acabar, la revista ofereix una visió cap al futur de la ciutat amb un tercer bloc dedicat als parcs científics, la diversificació empresarial i la relació Elx/Alacant. Aquest apartat compta amb aportacions d’especialistes i empresaris com Ezequiel Sánchez, Andrés Antón, Raquel Rosique o el periodista Antonio Zardoya.
Canelobre 74 estarà a partir d’avui a disposició del públic a la seu de l’Institut Juan Gil-Albert per un preu de venda de 23 euros. Es distribuiran exemplars a totes les biblioteques públiques de la província i universitats espanyoles, així com als centres educatius i culturals que ho demanen. Aquesta primera edició compta amb 800 exemplars impresos de gran qualitat.
