Dimarts – Publicacions – Alicante: Tiempo y memoria d’Enrique Cutillas Bernal
La prova que l’obra d’Enrique Cutillas Bernal – Cronista Oficial de l’Excm. Ajuntament d’Alacant fins a la seua defunció en 2003- roman la trobem en aquest volum d’articles –“Històries d’ací”– que recullen el millor de la seua producció divulgativa i popular. En les pàgines d’aquest Alicante. Tiempo y memoria està l’investigador i l’home que va estimar, per damunt de tot, la seua terra, els seus costums, les seues tradicions i la Història amb majúscula de la ciutat que li va acollir durant més de quatre dècades. Si l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert va ser qui va tindre l’honor de publicar els volums de la seua trilogia sobre la Santa Faç en 1996, 1998 i 2001 respectivament, no podia mantindre’s al marge de l’edició d’aquesta obra d’Enrique en la qual es troba l’erudit amable, l’investigador pròxim i l’historiador amé, el cronista que sempre va defensar que la Història no ha de ser mai avorrida.
Viernes – EAC 2020 – José Luis Lozano
José Luis Lozano nos muestra su proyecto reivindicativo “Country Refugee” compuesto por una fotografía de archivo periodístico intervenida (Vladimir Melnik) impreso sobre una lona de grandes dimensiones y una impresión en blanco y negro sobre tela de algodón blanca montada sobre un mástil de madera “Flag .
Con este proyecto seleccionado para los EAC 2020, el artista plantea una llamada de atención sobre las consecuencias de los conflictos bélicos, al tiempo que una reivindicación sobre las problemáticas sociales y políticas generadas por los movimientos de población y, sobre todo, un anhelo de búsqueda de los territorios de paz.
EXPOSICIÓ A LA CASA BARDÍN
Exposició: “Bri(c)ks” d’Aurelio Ayela. Exposada a la Casa Bardín fins al 16 de febrer de 2021
“Bri(c)ks” és un projecte que sorgeix en la perifèria de la sèrie anterior de l’autor, ‘Bala de goma’, però contrariant l’enfocament analític d’aquelles obres on l’element recurrent del punt, maximitzat com a cercle, representava a l’individu en relació amb les dinàmiques socials. Es tracta ara de centrar-se més en l’ésser i en la seua negociació íntima amb el món; en el sentit del flux emocional i en la dimensió atemporal i orgànica que impliquen aqueixos sentiments. Un desplaçament cap a l’expressiu d’aqueixa visió NeoGeo de l’abstracció geomètrica com a diagrama social. En aquesta sèrie, els suports de desaprofitament són els que més abunden; principalment les tapes d’un sol ús de menjar precuinat i els envasos buits de tetrabrik. Residus d’una activitat alimentària que històricament ha sigut, en la seua manca, motiu urgent de rebel·lió social.
