L’Institut Gil-Albert recupera la figura d’Enrique Carbonell per inaugurar el cicle “Rostres amb històries”
L’investigador Isker Torrecillas impartirà dijous la conferència sobre l’industrial alcoià recolzada amb material gràfic inèdit cedit per la família
La proposta inclou tres sessions més que es desenvoluparan entre juliol i novembre amb trobades dedicades a María Ibars, Daniel Jiménez de Cisneros i Vicent Andrés Estellés
29-04-24.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert estrena cicle esta setmana per recuperar la figura de personatges destacats relacionats amb la província. Experts i investigadors participaran entre maig i novembre a les quatre sessions de ‘Rostres per a la història’, que començarà dijous que ve amb una semblança d’Enrique Carbonell Antolí.
La nova proposta es desenvoluparà en format conferència per abordar la vida i els èxits del personatge en qüestió, però incidint en aspectes més desconeguts i fins i tot anecdòtics de les seues vides. A més, l’acte inclourà suports audiovisuals, objectes i fins i tot música amb l’objectiu de fer la vetlada més distesa i interactuar amb el públic assistent.
Coincidint amb el centenari de la Casa Carbonell, l’investigador Isker Torrecillas oferirà la primera sessió amb una xarrada sobre la trajectòria de l’artífex de l’emblemàtic edifici situat a l’Esplanada d’Alacant. Enrique Carbonell Antolí (1870-1924): Estudi d’un industrial i el seu temps” és el títol de la conferència, que comptarà amb la participació de María Teresa Gómez Reus, membre de l’equip investigador de Torrecillas i besnéta de l’insigne empresari alcoià, i que inclourà suport gràfic amb imatges inèdites de gran valor històric cedides per la família.
Dénia acollirà al juliol la segona sessió per commemorar l’Any Maria Ibars declarat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en honor a esta mestra, poeta, novel·lista i narradora. Carles Mulet serà l’encarregat de recórrer la seua vida, partint de la seua infància i adolescència a Dénia i aprofundint en la seua ferma defensa de la llengua i la cultura valenciana, així com en la seua reconeguda producció literària.
La tercera sessió arribarà al setembre de la mà de la investigadora Consuelo Jiménez de Cisneros qui parlarà sobre el llegat científic i literari del seu avi, Daniel Jiménez de Cisneros i Hervás. El geòleg i paleontòleg va atresorar al llarg de la seva carrera un ingent llegat de peces i publicacions, la majoria dipositades a Alacant. Finalment, i amb motiu del centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estelles, el cantautor Pau Alabajos oferirà -en format de conferència amb música- una semblança del seu compromís amb el poble valencià i els seus poemes, alguns dels quals ha musicalitzat.
El Instituto Gil-Albert convoca las Residencias Petricor que este año se trasladan al centro de Xorret del Catí
La proposta, que gira entorn del patrimoni natural en nom de projectes que protegisquen l’entorn, celebra la seua segona edició i tindrà caràcter biennal
Les ajudes s’amplien de 9.000 a 12.000 euros i el termini per a presentar projectes conclou el pròxim dia 21 de maig
12-04-24. L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha llançat la segona convocatòria de Residències de Recerca en Arts Escèniques “Petricor” al voltant del patrimoni natural de la província i encaminada a fomentar i impulsar projectes que garantesquen la protecció mediambiental. Els ajuts inclouen una estada gratuïta de quinze dies al Centre Mediambiental de Xorret del Catí.
Després de l’èxit assolit a les primeres residències dutes a terme a l’Illa de Tabarca el 2022, una de les novetats de la present convocatòria és el seu trasllat a Castalla. Amb esta decisió, l’IAC fa el primer pas per desenvolupar cada edició, que tindrà caràcter bianual, en diferents espais singulars de la província. Així, la Casa Rural de Xorret del Catí, patrimoni natural de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació d’Alacant situada a Castalla, acollirà este any el desenvolupament dels treballs seleccionats per facilitar la investigació dels autors i ajudar al foment de sinergies creatives i multidisciplinaris.
A més, una altra modificació introduïda és que cada projecte s’haurà de veure reflectit en algun suport físic, a més de la memòria, que passarà a formar part de l’arxiu Petricor del Gil-Albert. El marc temàtic estarà vinculat a qüestions relacionades amb la protecció i la valorització del medi ambient i del patrimoni historicoartístic i antropològic de la província, en els termes i objectius plantejats a l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Així mateix, també es tindran en compte els aspectes particulars que aprofundixen en l’etnografia o en els valors naturals de l’entorn.
Per al desenvolupament d’esta proposta se seleccionaran dos grups, cadascun format per sis persones: cinc relacionades amb les arts escèniques –circ, dansa, teatre– i una cinquena vinculada a una altra disciplina com la biologia, la fotografia o el cinema. Cada equip rebrà 6.000 euros -enfront dels 4.500 de l’edició anterior- per fer front a les despeses necessàries en l’execució del projecte, així com en concepte d’assignació de residència per les despeses de manutenció i trasllats. Les dates per dur a terme esta residència seran de l’1 al 15 d’octubre del 2024, ambdós inclosos i el termini per presentar-les conclou el dia 21 de maig.
L’Institut Gil-Albert organitza un cicle per a reflexionar sobre la música clàssica i acostar-la a tots els públics
La Casa Bardin acollirà dimecres que ve la primera sessió del Club NOTA(n) CLÀSSICA, coordinat pel vicedirector del Conservatori Professional de Música José Tomàs d’Alacant
La proposta té com a objectiu donar a conéixer la seua història i repertoris de manera senzilla i amena per a integrar-la en la dinàmica dels nostres dies
05-04-24.- El Club NOTA(n) CLÀSSICA arrancarà dimecres que ve amb l’objectiu de promocionar la música clàssica de forma divulgativa, així com de potenciar la imatge de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert com un centre d’ús públic i reforçar-ne el caràcter d’espai de debat cultural, d’acord amb el desenvolupament actual de les arts.
Com ha explicat el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, “l’objectiu d’esta nova proposta és donar a conéixer d’una manera senzilla i amena el conegut com a món de la música clàssica de manera que siga accessible i proper a tots els públics ”. Així, el moderador de la trobada, Federico Solano -vicedirector del Conservatori Professional de Música José Tomás d’Alacant- plantejarà en sessions successives temes com els concerts, els repertoris, els grans compositors o la relació de la música clàssica amb altres músiques. Amb una reconeguda i dilatada trajectòria a l’esquena, Solano ha estat en contacte amb sales de concerts i té un profund coneixement de la història i el repertori clàssic, a més, ha treballat amb músics d’altres disciplines.
La primera sessió tindrà lloc a la Casa Bardin, el 10 d’abril a partir de les 19.00 hores, sota el títol “L’ànima de Hegel i les vaques de Wisconsin: música clàssica? No!”, tret d’un assaig filosòfic de l’escriptor italià Alessandro Baricco La publicació recull, entre altres reflexions, un informe d’investigadors de la Universitat de Wisconsin que demostra que la producció de llet a les vaques que escolten música simfònica augmenta un 7, 5%.
Este assaig provocador i irònic, però dotat de rigor, és el punt de partida de la primera trobada d’este nou cicle, en què Solano parlarà dels mites sobre la transcendència de la música coneguda com a clàssica. També es departirà sobre un nom -música clàssica- que, “a més de poc precís, no beneficia la seua divulgació”, sobre l’estat actual de les sales de concerts i sobre com els músics actuals intenten integrar-se a la dinàmica dels nostres dies, entre altres temes.
Més de mig centenar de persones es van donar cita ahir en la primera sessió del cicle poètic “Versos vs Versos”
Més de mig centenar de persones es van donar cita el dimecres 20 a la Casa Bardin, per participar en la primera sessió del nou cicle de poesia “Versos vs Versos”.
Benjamí Prado i Nesrine Khoury van ser els protagonistes d’esta cita amb la poesia, on els poetes es van llegir l’un a l’altre, es van llegir a si mateixos i van llegir per a tothom.
Aquest cicle de poesia dona veu als poetes, amb prioritat d’autors locals, i obre una finestra als diferents llenguatges poètics que hi ha actualment. Pretén reunir poetes que tinguen una manera diferent de concebre el llenguatge poètic. L’activitat començarà amb una lectura poètica, en què cada poeta no llegirà els seus propis versos sinó els de l’altre convidat, de manera que sonin amb una altra veu diferent de la de l’autor. D’esta manera “enfrontem” dos maneres diferents de fer poesia actualment.
Benjamí Prado
Benjamí Prado (Madrid, 1961) és una de les veus poètiques més destacades de l’actualitat al nostre país. La seua obra ha estat publicada també a Llatinoamèrica i traduïda als Estats Units i nombrosos països europeus (Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica, Grècia, Estònia, Letònia o Hongria).
Ha rebut diversos premis, entre els quals hi ha i Hiperión, el Premi Internacional de Poesia Ciutat de Melilla, el Premi Andalusia de Novel·la, la Generació del 27 i el Premi Pop Eye.
En l’àmbit de la poesia, l’estil de Prado ha estat considerat proper al culturalisme i ha estat inclòs a la denominada Generació del 99 juntament amb altres autors com Aurora Luque, Amalia Bautista o Vicente Gallego.
És autor també de 14 novel·les, l’última “Els dos reis” dins de la seua sèrie “Los casos de Juan Urbano”, i nombrosos assajos, a més de col·laborar amb músics com Joaquín Sabina, el grup Pereza o Coque Malla.
Nesrine Khoury
Nesrine Khoury (Síria, 1983) viu des de fa anys a Alacant. Enginyera civil, treballava a la Direcció General d’Antiguitats i Museus de Síria.
Va fer el seu debut literari el 2015 amb una col·lecció de poesia titulada “With a Drag of War”, amb l’editorial Attakwin de Damasc. La seua segona col·lecció de poesia titulada “I Kick the House and Go Out” va guanyar una beca a la Categoria d’Escrits Creatius i Crítics patrocinada per AFAC (El Fons Àrab per a les Arts i la Cultura i va ser publicada el 2018).
Ha participat en l’àmbit internacional en diferents antologies i revistes. El 2022 va guanyar amb “Pas en fals al marge de la història” la primera edició del premi de poesia Roissy-en-Brie per a escriptors i escriptores refugiats a Europa, que es va presentar a l’Institut Juan Gil-Albert. Alguns dels seus textos han estat traduïts a l’espanyol, l’anglès, el francès, el català i l’italià.