El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert presenta las cinco propuestas ganadoras que mantienen el formato artista-comisario con visitas guiadas

La diputada de Cultura, Julia Parra, destaca que con este certamen se pretende “dar a conocer y acercar al público nuevas creaciones”

09-03-22.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat les obres seleccionades en el concurs ‘Art a la Casa Bardín’ que passaran a formar part de la programació d’exposicions temporals en aquest espai durant 2022. Les propostes inclouen treballs de fotografia, escultura, instal·lació i pintura i segueixen el format habitual d’artista-comissari, amb trobades i visites guiades.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha valorat “el treball de tots els artistes que han participat en aquest certamen que arriba a la seua cinquena edició amb el propòsit de donar a conéixer i acostar al públic noves creacions”.

En la convocatòria s’han rebut candidatures de 22 artistes, les produccions dels quals han sigut avaluades per un jurat professional format per Susana Guerrero, doctora en Belles arts per la Universitat Miguel Hernández; Rosa Mª Castells, conservadora de les Col·leccions del Museu d’Art Contemporani d’Alacant; Daniel Pablo Tejero Olivares, artista plàstic, catedràtic d’Escultura i director del Centre d’Investigació Cia. de la UMH; Lucía Romero, llicenciada en Història de l’Art, doctoranda per la UNED; i Pilar Tébar, actual directora cultural de l’IAC i historiadora de l’art, gestora cultural, conservadora, investigadora i crítica d’art.

Les valoracions han donat com a resultat una selecció de cinc projectes en els quals participen sis dones i quatre homes en el format artista-comissari: Ana Pastor-Jhohanna Caplliure, Jesús Tarruella-Felisa Martínez Andrés, Miguel Bañuls-Gertrud Gómez, Vicente José Sáez-Mónica Lozano, Filiberto Siscar-Silvia Mercé.

Un any més, aquesta iniciativa canalitzarà, a partir del pròxim mes d’abril. la presentació de projectes expositius d’artistes i crítics d’art dins de la programació d’exposicions de l’IAC en 2022. En el seu apartat econòmic, els treballs seleccionats contemplen una retribució de 1.800 euros per la col·laboració de l’artista i de 1.000 per al comissari, així com la publicació del catàleg de la mostra, d’acord amb la línia editorial de la sèrie ‘Art a la Casa Bardín’.

Es compleixen 50 anys de la publicació d’aquesta obra, considerada una de les més destacades de la literatura espanyola del segle XX 

Experts i investigadors intervindran en les taules redones que tindran lloc a la Casa Bardin la setmana vinent

26-02-22.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert celebrarà la setmana vinent unes jornades per a commemorar el 50 aniversari de la publicació deFuentes de la constancia, obra clau de l’insigne autor alcoià que dona nom a l’organisme.

La Casa Bardín acollirà aquesta nova proposta que connecta amb altres trobades promogudes per l’IAC amb el propòsit de mantindre viva la memòria de l’escriptor i actualitzar la seua bibliografia, per a contribuir al seu record, homenatge i difusió de la seua producció. Els dies 2, 3 i 4 de març se celebraran unes taules redones en les quals intervindran màxims experts que, encapçalats pel doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca, Jaime Siles, dissertaran sobre Fuentes de la constancia (1972).

Les jornades comptaran amb investigadors i especialistes com Raúl Molina, doctor en Literatura Espanyola per la Universitat de València; Manuel Valero, professor, crític literari i poeta; Miguel Ángel García, catedràtic de Literatura en la Universitat de Granada; Félix Martín, doctor per la Universitat de Granada; María Teresa Navarrete, professora de literatura espanyola en la Universitat de *Uppsala (Suècia); María Paz Moreno, doctora en Literatura Espanyola per la Universitat d’Ohio *State (els EUA); David Ferrer, escriptor i poeta graduat en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada;i José Carlos Rovira,  professor emèrit en la Universitat d’Alacant.

Juan Gil–Albert (1904-1994) va desenvolupar la seua trajectòria literària des dels anys vint fins a finals de segle. Després de participar en la Guerra Civil espanyola pel bàndol republicà, va escapar a Mèxic on va viure fins a 1947, data en la qual va tornar a Espanya. A València va continuar la seua producció al marge dels corrents dominants, la qual cosa ha generat controvèrsia entorn del seu encasellament generacional.

En els anys setanta, autors de les generacions joves van recuperar el seu treball i va viure un «boom» editorial. Per això, Fuentes de la Constancia va ser una inflexió definitiva a l’hora del rellançament públic i literari de l’escriptor ja que, a partir d’aquest moment, va viure una dècada daurada en la qual es van publicar successivament les seues obres i va ser reconegut com un autor fonamental per a la nostra literatura.