‘Patrimoni Documental’ és el nom del nou cicle que arrancarà demà amb el catedràtic Manuel *Desantes i la seua ‘Biblioteca dels llibres feliços’ 

La diputada de Cultura, Julia Parra celebra aquesta original iniciativa amb la qual també es mostra la importància de la lectura i del sector editorial

29-03-22.- El nou cicle de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert dedicat als arxius i biblioteques arrancarà demà dimecres amb la ‘Biblioteca dels llibres feliços’ de Manuel Desantes.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha celebrat ”aquesta original iniciativa amb la qual volem posar en valor aquests llegats com a part fonamental en la preservació de la memòria històrica de la província d’Alacant i, a més, mostrar una vegada més la importància de la lectura i del sector editorial”.

Sota el títol de ‘Patrimoni Documental’, la proposta de l’IAC constarà d’una sèrie de conferències realitzades pels propis arxivers, que transmetran la importància de protegir i promocionar aquest patrimoni documental únic, així com del valor de la investigació històrica i científica i la conservació de la nostra memòria històrica.

La primera sessió es realitzarà demà dimecres 30 de març, a les 19.00 hores, amb una xarrada de Desantes que girarà entorn del món dels llibres antics, “éssers vius que atresoren la nostra memòria històrica i si els dones afecte, es converteixen en llibres feliços”. La seua passió pels llibres des de molt xicotet li va portar a crear la ‘Biblioteca dels Llibres Feliços’, una col·lecció privada donada al Col·legi de Notaris de València per a la seua seu d’Alacant, composta per 4.200 volums organitzats per segles, matèries i autors d’entre els segles XV i XIX, destacant 16 incunables i 45 postincunables (llibres impresos entre 1501 i 1540).

Catedràtic de Dret Internacional Privat de la Universitat d’Alacant des de 1993, Desantes va ser vicepresident de l’Oficina Europea de Patents. A més, és membre de Of Counsel de la signatura ELZABURO, de la Fundació Eisenhower, Philadelphia, del Consell d’Administració del Centre d’Etudes Internationales de la Propriété Intellectuelle, CEIPI, Estrasburg, de l’Associació Internacional per a la Protecció de la Propietat Industrial (AIPPI), de la Secció espanyola, de la International Trademark Association (INTA), del Licensing Executive Society International (LESI), del Consell assessor de la Fundació Alberto Elzaburu, del Consell Social de la Ciutat d’Alacant, del Patronat de la Fundació Auditori de la Diputació Provincial d’Alacant ADDA i del Patronat de la Fundació Cajamar d’Alacant.

Aquesta activitat requereix inscripció prèvia en la pàgina web de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert https://www.iacjuangilalbert.com/events/ciclo-archivos-la-biblioteca-de-los-libros-felices-manuel-desantes/

La proposta, que arrancarà demà a la Casa Bardin, es desenvoluparà durant els pròxims mesos en huit sessions en diferents municipis alacantins

28-03-22.- L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha organitzat un nou cicle per a analitzar el present i el futur de les celebracions populars. ‘Alacant. Una província de Festa’ donarà principi demà a la Casa Bardin amb una taula redona integrada per experts que debatran sobre les peculiaritats del sector productiu d’aquests esdeveniments.

Durant els pròxims mesos, la proposta es desenvoluparà a través de huit convocatòries agrupades per temàtica en diferents municipis de la província. Es tracta d’una iniciativa que analitzarà el passat, present i futur de nostres més importants celebracions, tal com ha explicat la directora cultural de l’IAC, Pilar Tébar, “una mirada que té com a punt de partida la greu incidència provocada per la pandèmia que, per fortuna, ja sembla dissipar-se”.

Precisament, la primera sessió que demà dimarts se celebrarà a la Casa Bardin abordarà les perspectives de les festes, amb la proposta d’elements de futur, no sols per al seu essencial engranatge humà, sinó també de cara a l’empremta econòmica que aquestes alberguen. Una anàlisi de l’actual estat i la problemàtica d’alguns dels principals sectors productius vinculats a aquesta mena de celebracions.

Moderada per la presidenta de la Unió d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF), Pepa Prats, la taula redona estarà formada per la presidenta de l’associació d’empreses del sector de l’Artesania Festera de Villena, Ángela Jordán, el president del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, el director de la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella, Andrés Colomina, el gerent de Pirotècnia Ferrández, Manuel Ferrández, i el florista Juan Carlos Armengol.

La emblemàtica publicació de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert inclou més de 20 articles de reconeguts experts i investigadors de la costa alacantina

Julia Parradestaca el valor d’aquest treball sobre el patrimoni submergit que, a través de 500 pàgines, “combina anàlisis rigoroses amb imatges de gran interés i recull les troballes més significatives de les nostres costes”

25-03-22.- L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat un nou número del monogràfic Canelobre, dedicat a l’arqueologia subaquàtica de la província. Sota el títol de El patrimonio sumergido de Alicante, el volum analitza i difon, a través de 500 pàgines, les troballes més significatives de les costes alacantines, incloent els navilis afonats durant la I i la II Guerra Mundial.

Coordinada pel catedràtic d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant, Jaime Molina, i pel professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social i investigador de l’Institut Universitari d’Arqueologia i Patrimoni Històric, José Antonio Moya, la publicació posa èmfasi en la importància i necessitat de protegir els nombrosos jaciments subaquàtics de la província d’Alacant i salvaguardar el seu incalculable valor científic, històric i mediambiental.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha ressaltat el treball realitzat amb professionalitat i rigor des de l’Institut Juan Gil-Albert amb la col·laboració dels coordinadors de la publicació i els autors, als quals ha agraït la seua implicació. Així mateix, Parra ha destacat “el valor de la revista, que combina amb gran encerte anàlisis rigoroses amb interessants fotografies, un número molt especial i atractiu per a un ampli perfil de lectors que recull en les seues pàgines les troballes més significatives trobats en les nostres costes, autèntics tresors ocults als nostres ulls i que formen part imprescindible del relat de la història”.

La diputada, que ha presentat aquest matí el Canelobre al costat de la directora cultural del l’IAC, Pilar Tébar, el director del departament de Revistes, Héctor Fernández, i els coordinadors del número, ha assegurat que el projecte, que va començar a gestar-se fa més d’un any, “des del primer dia ha comptat amb l’entusiasme i el suport de l’àrea de Cultura i del president de la Diputació, Carlos Mazón. Amb ell vam veure una oportunitat d’obrir l’Institut Juan Gil-Albert a un camp d’estudi en el qual és necessari continuar explorant amb una visió àmplia i multidisciplinària”. L’acte celebrat aquest migdia en la seu de l’institut alacantí ha comptat a més amb la presència del director del MARQ, Manuel Olcina.

El Portus Ilicitanus, el derelicte romà del Bou Ferrer, Lucentum, el Deltebre I o la creació de la Carta Arqueològica del Patrimoni Cultural Subaquàtic d’Alacant són alguns dels temes abordats per diferents experts i investigadors de la matèria. Entre ells, estan les signatures dels arqueòlegs alacantins Rafael Azuar, Omar Inglese, Antonio Espinosa, Xavier Nieto, Alejandro Pérez, Francisco Álvarez, Fernando Candela, Carlos de Juan Fuertes o Jorge Blázquez; el brigada cap dels *GEAS de la Guàrdia Civil d’Alacant, Antonio García; la responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Ruth Geli; o la directora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana, Asunción Fernández.

El monogràfic incorpora, a més, una introducció del cap de l’Àrea del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic de l’Institut d’Història i Cultura Naval de Madrid, Alfredo González, així com la investigació del professor de la UA Daniel Mateo sobre el derelicte Papallona E afonat a Sardenya o el valuós llegat de Jorge Juan, en un estudi sobre el seu vaixell del periodista Juanjo Payá. Així mateix, Miguel San Claudio, de la Universitat de Texas, ofereix informació sobre les naus atlàntiques de l’època de major esplendor de l’Armada Espanyola, els galions de Felip II.

Des del punt de vista divulgatiu, el Canelobre recull interessants aportacions de Gabriel Soler i Juan Eduardo Guillén, de l’Institut d’Ecologia Litoral, al costat del testimoniatge del fotògraf submarí Rafael Martos. Tampoc falten articles metodològics com el del coordinador, José Antonio Moya, sobre la documentació fotogràfica ni el relat de dues generacions de professionals del busseig, Terencio Pérez i Alejandro Pérez.

La revista està a partir de hui a la disposició del públic en la seu de l’Institut Juan Gil-Albert per un preu de venda de 23 euros. Es distribuiran exemplars en totes les biblioteques públiques de la província i universitats espanyoles, així com en els centres educatius i culturals que ho demanden. Aquesta primera edició compta amb 800 exemplars impresos en color de gran qualitat.

El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert presenta las cinco propuestas ganadoras que mantienen el formato artista-comisario con visitas guiadas

La diputada de Cultura, Julia Parra, destaca que con este certamen se pretende “dar a conocer y acercar al público nuevas creaciones”

09-03-22.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat les obres seleccionades en el concurs ‘Art a la Casa Bardín’ que passaran a formar part de la programació d’exposicions temporals en aquest espai durant 2022. Les propostes inclouen treballs de fotografia, escultura, instal·lació i pintura i segueixen el format habitual d’artista-comissari, amb trobades i visites guiades.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha valorat “el treball de tots els artistes que han participat en aquest certamen que arriba a la seua cinquena edició amb el propòsit de donar a conéixer i acostar al públic noves creacions”.

En la convocatòria s’han rebut candidatures de 22 artistes, les produccions dels quals han sigut avaluades per un jurat professional format per Susana Guerrero, doctora en Belles arts per la Universitat Miguel Hernández; Rosa Mª Castells, conservadora de les Col·leccions del Museu d’Art Contemporani d’Alacant; Daniel Pablo Tejero Olivares, artista plàstic, catedràtic d’Escultura i director del Centre d’Investigació Cia. de la UMH; Lucía Romero, llicenciada en Història de l’Art, doctoranda per la UNED; i Pilar Tébar, actual directora cultural de l’IAC i historiadora de l’art, gestora cultural, conservadora, investigadora i crítica d’art.

Les valoracions han donat com a resultat una selecció de cinc projectes en els quals participen sis dones i quatre homes en el format artista-comissari: Ana Pastor-Jhohanna Caplliure, Jesús Tarruella-Felisa Martínez Andrés, Miguel Bañuls-Gertrud Gómez, Vicente José Sáez-Mónica Lozano, Filiberto Siscar-Silvia Mercé.

Un any més, aquesta iniciativa canalitzarà, a partir del pròxim mes d’abril. la presentació de projectes expositius d’artistes i crítics d’art dins de la programació d’exposicions de l’IAC en 2022. En el seu apartat econòmic, els treballs seleccionats contemplen una retribució de 1.800 euros per la col·laboració de l’artista i de 1.000 per al comissari, així com la publicació del catàleg de la mostra, d’acord amb la línia editorial de la sèrie ‘Art a la Casa Bardín’.

Es compleixen 50 anys de la publicació d’aquesta obra, considerada una de les més destacades de la literatura espanyola del segle XX 

Experts i investigadors intervindran en les taules redones que tindran lloc a la Casa Bardin la setmana vinent

26-02-22.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert celebrarà la setmana vinent unes jornades per a commemorar el 50 aniversari de la publicació deFuentes de la constancia, obra clau de l’insigne autor alcoià que dona nom a l’organisme.

La Casa Bardín acollirà aquesta nova proposta que connecta amb altres trobades promogudes per l’IAC amb el propòsit de mantindre viva la memòria de l’escriptor i actualitzar la seua bibliografia, per a contribuir al seu record, homenatge i difusió de la seua producció. Els dies 2, 3 i 4 de març se celebraran unes taules redones en les quals intervindran màxims experts que, encapçalats pel doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca, Jaime Siles, dissertaran sobre Fuentes de la constancia (1972).

Les jornades comptaran amb investigadors i especialistes com Raúl Molina, doctor en Literatura Espanyola per la Universitat de València; Manuel Valero, professor, crític literari i poeta; Miguel Ángel García, catedràtic de Literatura en la Universitat de Granada; Félix Martín, doctor per la Universitat de Granada; María Teresa Navarrete, professora de literatura espanyola en la Universitat de *Uppsala (Suècia); María Paz Moreno, doctora en Literatura Espanyola per la Universitat d’Ohio *State (els EUA); David Ferrer, escriptor i poeta graduat en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada;i José Carlos Rovira,  professor emèrit en la Universitat d’Alacant.

Juan Gil–Albert (1904-1994) va desenvolupar la seua trajectòria literària des dels anys vint fins a finals de segle. Després de participar en la Guerra Civil espanyola pel bàndol republicà, va escapar a Mèxic on va viure fins a 1947, data en la qual va tornar a Espanya. A València va continuar la seua producció al marge dels corrents dominants, la qual cosa ha generat controvèrsia entorn del seu encasellament generacional.

En els anys setanta, autors de les generacions joves van recuperar el seu treball i va viure un «boom» editorial. Per això, Fuentes de la Constancia va ser una inflexió definitiva a l’hora del rellançament públic i literari de l’escriptor ja que, a partir d’aquest moment, va viure una dècada daurada en la qual es van publicar successivament les seues obres i va ser reconegut com un autor fonamental per a la nostra literatura.

L’arquitecte urbanístic Gaspar Jaén oferirà diumenge que ve 27 de febrer una passada guiada al singular entorn situat a Elx

La diputada de Cultura assenyala que la finalitat d’aquesta nova proposta “és mostrar la importància d’aquests dissenys paisatgístics que constitueixen un extraordinari llegat arquitectònic”

25-02-22.- El Jardí Artístic Nacional Hort del Capellà d’Elx serà escenari de la primera sessió del nou cicle de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert dedicat a paisatges històrics de la província. L’arquitecte urbanístic Gaspar Jaén guiarà la visita a aquest singular entorn que encapçala el conjunt de el Palmerar d’Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha explicat que “aquesta nova proposta de l’Institut de Cultura que es presenta sota el títol ‘Jardins històrics’ té com a finalitat mostrar la importància d’aquests dissenys paisatgístics, fusió entre arquitectura i naturalesa, que han romàs intactes durant anys i que constitueixen un extraordinari llegat arquitectònic”. Enguany, el cicle es desenvoluparà en tres jornades amb visites, a més d’Elx, als jardins de Peñacerrada de Mutxamel i al Jardí Botànic d’Alacant.

De la mà de Gaspar Jaén, diumenge que ve, 27 de febrer a les 11.00 hores, arrancarà la visita a l’Hort del Capellà per a conéixer in situ el seu origen, la seua diversitat botànica o la importància de la Palmera Imperial que corona l’enclavament.  En 1943 va ser declarat Jardí Històric Nacional i, amb una superfície de 12.000 m², acull col·leccions de palmàcies i cactàcies, procedents de tot el món, sense oblidar cultius típics del Mediterrani espanyol.

Per part seua, Jaén ha dedicat la seua trajectòria professional a l’arquitectura urbanística i a l’ensenyament, així com a l’escriptura (poesia, narrativa i assaig). Entre el 1980 i el 1991 va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal a l’Ajuntament d’Elx i des de 1989 imparteix classes de Dibuix a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant. Molt vinculat al Misteri d’Elx, entre 1987 i 2006 va ser membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa i, durant una dècada, l’arquitecte encarregat de la tramoia. A més, ha publicat nombrosos assajos, quasi sempre referits a l’àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià.