Art a la Casa bardín. Inauguració de l’exposició «MI» de Lola Lorente
Art a la Casa Bardín. XXIX
L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, en la seua aposta per la cultura i l’art, organitza entre les seues diverses activitats les exposicions que com a cicle Art a la Casa Bardín presa el nom de la seu del Gil-Albert. Va iniciar la seua marxa l’any dues mil dotze amb el format artista/comissari, trobada i visites guiades, que manté, en cadascuna de les mostres individuals. En una primera etapa van ser proposades per la Comissió Assessora del Departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere. A partir de l’any dos mil quinze, el doctor José Ferrándiz Lozano, director del Gil-Albert, impulsa el primer concurs públic d’Art a la Casa Bardín amb una selecció de deu propostes presentades en els anys dos mil setze i dos mil dèsset, ressenyades al final del catàleg.
En aqueix últim any es va convocar el segon certamen d’Art a la Casa Bardín per a seleccionar deu exposicions amb l’objectiu d’acostar les pràctiques artístiques contemporànies en la programació d’exposicions d’aquest dos mil díhuit i del dos mil dènou. Han sigut seleccionades les propostes dels següents artistes i comissaris:
Roberto López / Antonio Barroso
Mónica Jover / Isabel Tejeda
Rosell Meseguer / José Luís Martínez
Alberto Vicente Santoja / Gabriel Songel
BYE / Zanora Coperías
Lola Lorente / Gertrudis Gómez
Jorge Burillo / Juan F. Navarro
Xavi Carbonell / María José Gadea
Cayetano García Navarro / David Trujillo
José Antonio Hinojos / Iván Albalate
Cada proposta se situa en el marc de la creació actual, en un univers definit per l’obra de l’artista i les aportacions del comissari. Es defineix en el multidisciplinari, en la pintura, el collage, la instal·lació, la fotografia, l’escultura, la gràfica, el còmic, la il·lustració, el dibuix, l’audiovisual, la performance, la didàctica i un ventall obert a les diverses modalitats artístiques i creatives. La mostra titulada LA MEUA, es conforma entre altres, amb dibuixos, amb històries de còmic, que Lola Lorente dibuixa i també il·lustra, en les vinyetes de les seues obres. Crea els seus personatges els recrea línia a línia conformant el seu particular univers. També crea peces escultòriques de drap que es relacionen amb algunes de les il·lustracions.
Juana María Balsalobre
EL MEU
Lola Lorente naix fa 38 anys a Bigastre, un xicotet poble del sud d’Alacant. Les vivències durant la seua infància i adolescència en aquest xicotet univers, seran una font important d’inspiració que l’acompanyaren fins ara. Lola Lorente és una artista dibuixant i narradora d’històries, que porta submergida en el món del còmic des de fa ja mes de quinze anys.
Inèdita i desconeguda en la seua terra d’origen, la descobrirem de forma singular, enigmàtica i propera, com els personatges que habiten en les seues històries dibuixades.
PÀL·LID fa un recorregut complet per tota la seua trajectòria artística, la qual ens permetrà acostar-nos al seu món interior sensible i ambigu, que deixa veure a través de les seues il·lustracions, estampes, escultures i pàgines de còmic.
Iniciem aquest recorregut a partir de l’època del “*Fanzine Malalt” creat entre 2003-2007, experiència que ella denomina com la seua vertadera escola. Mentre realitza aquestes primeres historietes curtes editades en aquesta publicació confeccionada entre amics, serà convidada a participar en revistes nacionals especialitzades en còmic com a Fum o Nosaltres Som Els Morts. És en aquest període que ella comença a desenvolupar el seu llenguatge gràfic blanc i negre ric i minuciós en pàgines de composició elaborades.
En aquesta exposició ens trobem amb la seua primera novel·la gràfica “Sang de la meua Sang” (*Astiberri, 2011) publicat a Itàlia i França, guardonada amb el premi Autor Revelació 2012 en el Festival Internacional del Còmic de Barcelona. Aquesta obra explora en cada pàgina la migració de la infantesa a l’adolescència, amb una mescla *desasosegante de tendresa i crueltat. Un tipus de conte amb una forta dimensió imaginària, on es narra aquest trànsit de comiat de la infància.
La creació d’històries és també per a ella un pretext per a explorar i inventar una gran multiplicitat de formes narratives. El gust per la creació de personatges, i pel cos i el seu gest l’orienta sovint cap a una posada en escena i una posada en moviment que evoca el teatre i la coreografia. El motor de l’autora és arribar a reflectir en les seues pàgines l’ambigüitat que existeix en les relacions socials.
En les pàgines de l’Alumna, la seua pròxima novel·la gràfica que veurà la llum a principis de 2019, es narra un viatge de tornada al passat on Mary Pain, una jove dona de personalitat particular, intenta trobar el seu lloc sota un escenari de fons en crisi social i familiar. Ací el tractament gràfic es torna més intuïtiu, realista i vibrant, que permet encarnar així al personatge en una realitat més pròxima i sensible.
Dins d’aquesta mostra també descobrirem una cuidada selecció de dibuixos, escultures i estampes on l’artista reflecteix de diferents formes el seu interés pel cos de la dona: ànimes errants i malenconioses dins de cossos grotescos i voluptuosos.
Descàrregues