Cicle “Alimentant pluges”: Pilar Blanco
Alimentant pluges, paraules preses d’un vers de Miguel Hernández, és un cicle poètic organitzat per l’IAC Juan Gil-Albert que s’ha realitzat en anteriors edicions -i que es recupera per a aquest 2022- amb gran acollida per part de la comunitat literària.
Es pretén, des d’una perspectiva de trobada i proximitat, posar en relleu l’ampli panorama poètic de què gaudeix la província d’Alacant actualment. Des d’una visió àmplia, el cicle recollirà una mostra de la creació literària que es desenvolupa a Alacant i totes les comarques.
Per això, al llarg de vuit sessions de caràcter mensual desenvolupades al llarg del 2022 els mesos de gener, febrer, març, abril, maig, octubre, novembre i desembre, es donarà veu a autors de diferents generacions i estètiques, alguns amb llarg recorregut i altres que, tot i tenir menys trajectòria, tenen projecció al món de la poesia.
Poetes que escriuen en les nostres dues llengües oficials i conviuen al món dels versos des de diferents enfocaments artístics, fins i tot interdisciplinaris. A més, el projecte inclou la presència de poetes que es mouen dins l’underground alacantí i que tenen un llarg bagatge, amb la intenció d’ampliar la perspectiva oficial i apropar-nos a la realitat de la ciutadania.
Pilar Blanco (Bembibre, León), viu a Alacant des de 1985. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca. Ha rebut diferents premis de poesia entre els quals destaquen el Francisco de Quevedo (Madrid, 1985), accèssit de l’IX Premi Jaime Gil de Biedma (Segòvia, 1999), el Premi Internacional Miguel Hernández-Comunidad Valenciana (Orihuela, 2003), el Premi Alegria (Santander, 2005) i el Sant Joan de la Creu (Àvila, 2007). Figura en antologies com a Il·limitada veu. Antologia de poesia escrita per dones (2003), Noves veus i velles escoles a la poesia espanyola (1970-2005), Llums de cabotatge: la poesia de la transició i la generació de la democràcia en les albors del nou mil·lenni (2008), La musa funàmbula. La poesia espanyola entre 1980 i 2005 (2008).
Ha publicat els següents llibres de poemes: Voz primera (1982), Vocabulario íntimo (1999), Mundos disueltos (1999), A flor de agua (2000), Mar de silencio (2004), La luz herida (2004), Ceniza (2005), El jardín invisible (2007), Zarzalúa, en gallego (2007), las plaquettes Brumas de mar y tiempo (2010) y Agua que huye y sueña (2013), la antología Con cal en los dedos- 1982-2010 (2012), Alas los labios (2013), Raíces de la sangre (2014), Vigía de tu paso (2018) i Yo escribo la noche (2020), premi de Crítica Literària Valenciana el 2021, any en què també se li va concedir el premi Miguel Herández A la trayectoria profesional consolidada en el mundo de la cultura. Sector del libro, de la Diputació d’Alacant.
