Cicle «Descobreix una obra. Art en Valor». Pont Nou d’Elx
El Pont Nou d’Elx
El Pont Nou o pont de Canalejas contribueix al paisatge de la memòria comuna d’Elx. Amb més de 100 anys d’antiguitat, és una obra que ha estat funcionant des del 20 d’abril de 1913: primer, com a pas de la carretera d’Alacant a Múrcia, després, únicament, com a prolongació de la Corredora fins al carrer de la Reina Victòria.
A primeries del XX, amb la forta empenta del sector espardenyer, la terra esdevingué un bé cada vegada menys estimat per al cultiu i més important per al desenvolupament de la ciutat. Cap a ponent i havia la Rambla. Però els propietaris de terrenys al Pla de Sant Josep mantenien l’esperança de la ràpida i segura construcció d’un pont que fóra tan estable i ferm com el pont de Ferro. La visible i perillosa debilitat del pont de Santa Teresa va servir per a demanar ,el 1910, una nova via per a la carretera de Múrcia: en realitat, un pont nou que unira la plaça Major amb les profitoses terres de ponent.
L’any 1911 es va elegir el projecte de l’enginyer Mariano Luiña per a construir tal pont: el tercer pont. Calia salvar una distància de 50 metres, a l’ampli llit del Vinalopó. Amb formigó armat, a partir d’un arc que acaba en dos prismes sobre els quals està la sola, unida a l’arc amb diversos pilars, es va aconseguir construir una veritable fita urbana visual, funcional i formal d’Elx, amb detalls d’un modernisme que, en canvi, no va arrelar entre la burgesia de la ciutat.
Conferenciant: José Francisco Cámara Sempere
Va cursar estudis d’Arquitectura Tècnica en la Universitat d’Alacant, professió que exerceix en l’actualitat i que compagina amb la investigació de la història de la construcció. Entre els nombrosos trabjos d’investigació que ha publicat —sobre arquitectura, urbanisme, història i cinema d’Elx (i de la Festa d’Elx)— es troba el seu estudi de referència «El Pont Nou d’Elx, del poble vell a la ciutat del segle XX» (La Rella, 17, 2004).
El seu treball «Les primeres sales per a cinematògraf a la ciutat: tres maneres constructives» (Boletín COAAT, 2008) va guanyar el primer premi en el Concurs d’Assaig convocat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant.
Tresorer de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i vicepresident del Cineclub Luis Buñuel, actualment col·labora en diferents plataformes de divulgació cultural. En 2013 va reunir per a la Càtedra Pedro Ibarra una col·lecció d’escrits sobre cinema El cinema a Elx. Apunts per a la seua història. En 2015 va publicar La pantalla infatigable. 40 años del Cineclub Luis Buñuel en Elche. I més recentment, en 2017, Els secrets del cine Alcázar d’Elx, publicat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Descàrregues
