Cicle “Música jove a la Casa Bardin”: Concert dels estudiants del departament de Composició i Interpretació del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá.

NOTES AL PROGRAMA

Composició entorn de l’obra The saxons of transylvania, de Vicente José Sáez i Pascual Martínez

Ultimii Romani per a oboé i piano. Carlota Franco, Alejandro Gaona, Manuel Palazón i Lucía Llorca

Ultimii Romani és una suite de danses basada en l’obra The saxons of transylvania, de Vicente José Sáez i Pascual Martínez. Es tracta d’una composició col·lectiva en la qual cada compositor/a ha compost un dels quatre moviments. El primer moviment, titulat ¿Rumanian Dance? ha sigut compost per Alejandro Gaona, el segon, Focul, per Lucía Llorca, el tercer, Amurg Gri, per Carlota Franco i l’últim, Ultima Cina, per Manuel Palazón. Per a representar la inquietud, incertesa i sensacions que reflecteix el projecte, s’han utilitzat escales romaneses, buscant així allunyar-nos de la sonoritat tonal, i en una certa manera còmoda, a la qual estem més acostumats.

Composicions entorn de l’obra Schwindel, de Filiberto Siscar Sendra

Abstracció i Retrospecció, per a saxo alto i saxo soprano (dedicada a KImberley Cruel Castrillón i Nico Chirichella). Ricardo Jesús Monera Belenguer

El tema musical sobre la sèrie Schwindel, tracta sobre com l’espectador discerneix sobre les diferents realitats que ens ofereix el món. Tal com és el significat del tema, Schwindel es basa doncs en un vertigen i mareig, que podem trobar-nos en qualsevol moment o situació al llarg del temps, que mirant en retrospectiva ens parem i pensem en aquelles coses que ens han fet pensar tant en el bo com en el dolent de les nostres realitats.

Mosaic bicolor “Schwindel”, per a violí i piano (dedicada a Filiberto Siscar Sendra). Daniel Cánovas Lozano

Breu peça amb dues particions clares i, en el seu transcurs, un joc harmònic també dicotòmic.

Paral·lel, per a guitarra elèctrica (dedicada Filiberto Siscar Sendra). Juan José Herrera González

L’obra intenta plasmar, mitjançant un instrument modern i so digital, una enyorança del món antic, i un paral·lelisme amb el món actual de tan precipitat vertigen, utilitzant una doble dimensió creada per un *looper, però que mai perd l’orgànic que encara rescata l’ésser humà.

Trompe L’oeil, per a flauta i piano. Adrián Santularia Verdú

Al fil de l’obra Schwindel, la qual segueix les regles del Op-Art, Trompe L’oeil tracta de generar, com el seu propi nom indica, una sensació d’engany i distorsió, afegint, així, una dimensió auditiva a les il·lusions òptiques.

Composicions entorn de l’obra Del no-ser al interser, d’Ana Pastor

Venere, peça electroacústica. Alessio Santolini

When I read the description of “Del no-ser al interser” by Ana Pastor I was immediately involved by the meaning of this work of art. I felt a strong connection to her art, so plenty of spirituality and humanity: my music would followed the same inner intensity.

Intersunt, per a flauta, clarinet i piano. Débora Nadal Rubio-Quintanilla

Intersunt, inspirada en l’obra Del no-ser al interser, de l’artista Ana Pastor, es tradueix amb “està enmig de” ja que en passar del no-ser al interser es va triar un terme que relacionara els dos conceptes. L’obra tracta d’acostar-se al descrit per l’artista i musicalment comença d’un “no-ser” amb motius individuals acompanyats per una pedal del piano. A poc a poc, fins a arribar al centre de l’obra, avancen els tres instruments de manera individual, després amb duos fins a fusionar-se entre ells, coincidint amb el moment que la mateixa autora diu que el “autoconeixement el  centrem en les nostres relacions amb altres éssers o formes de vida”. D’aquesta manera es mostra amb la música que relacionen ells tres i són un únic ésser. Al final, torna a recordar-se el principi per a arribar “en ser abocat al no-res, a la mort i al buit” així doncs, l’obra acaba amb el propi pedal del piano de manera lenta, intentant descriure aqueixa mort.

Composicions entorn de l’obra La música de las esferas, de Miguel Bañuls

Geometries, per a clarinet i piano. Ferran Lluís Martínez i Silvestre

Geometries és un preludi per a clarinet en La i piano basat en la peça artística La música de las esferas de Miguel Bañuls. La quadratura i els tres colors de la mateixa li suggereixen al compositor una estructura tripartida; sent la part central, igual que la part negra de l’escultura, la de menors dimensions. Les dues formes restants de la figura, la grandària de la qual és major, es transformen en dues melodies molt expressives les quals interactuen entre si i són interpretades per tots dos instruments al llarg de la peça.

Espais, per a flautí, flauta i piano. Alfonso Yépez Santamaría “Chipi”

Espais està basada en l’obra La música de las esferas, escultures de l’artista Miguel Bañuls i, partint d’una idea quasi minimalista, intenta reflectir un espai per a l’emoció a través d’una sèrie matemàtica reflectida en una escala musical. Buscant unes proporcions pitagòriques i unes línies senzilles, Espais intenta projectar musicalment la idea de l’artista en les seues escultures. Tot el material musical part de la mateixa idea melòdica que, a través de diverses transformacions i uns compassos que actuen com a unió de les diferents seccions, es va superposant en diferents plans i intenta aconseguir una unitat musical de l’obra.

Composicions entorn de l’obra Donde habita el olvido, de Jesús Tarruella

Sombra del Olvido, per a quartet de clarinets. Laura Lang

L’obra Sombra del Olvido es basa en una sèrie d’imatges de Jesús *Tarruella que reflecteixen el fenomen de les cases abandonades de l’Espanya buida dels temps de la industrialització, en la qual pobles rurals acaben desèrtics a conseqüència de l’emigració a les grans urbs. En el quartet de clarinet, una solemne melodia combinada amb tècniques contemporànies com els *bisbigliandos o glissandos transmeten la noció de soledat i desassossec.

Donde Habita el Olvido, per a quartet de clarinets i sons pregravats (dedicada a Rafa Albert Soler i Aklarinet Leuka). Pedro Salinas Robles

Quan dirigisc la mirada cap a les imatges, veig efectivament oblit. També apareix la llàstima. Després de la desolació no puc evitar el recrear amb la meua ment retalls d’escenes que probablement succeïen a la casa. Xiquets corrent?, tràfec de gent anant al treball?…Finalment una música antiga pretén emular antics temps que van ser i ja no seran, mentre els clarinets imposen el present.