Exposició “Síntesi” de Miguel Bañuls, comissariada per Gertrud Gómez
Amb l’assistència tècnica de Roger Magic.
Nova exposició dins del marc del concurs “Art a la Casa Bardin”. Fins al 9 de gener a la Casa Bardin.
Síntesi
El pla corbat en l’obra de Miguel Bañuls no és una casualitat, és un trànsit, un arribar a aquella essència desproveïda de tot, però amb tot alhora. Després d’anys de treball i investigació ha aconseguit abastar el flux d’una translació uniforme, tot transformant, una cosa tan anodina com un pla en una revolta, i obtindre, amb aquest imprevisible traçat, altres corbes que defineixen l’evolució de llur existència.
“Síntesi” ens transporta a un altre món. A aquesta corba que naix com a concepte, suau i circular, que ocupa i es recrea dins d’un espai d’aire buit. Llocs invisibles que demanen ser doblegats per deixar l’empremta precisa. Les imperfeccions menudes de la vida converteixen en imprevisible el seu traçat, tot definint, així, l’existència.
Línies corbes sense opció, proveïdes de puresa, aquesta que naix de la intuïció de l’artista. Línies corbes de moviments simples. Música dins d’aquestes línies, on Miguel juga creant la seua escala de musicalitat recognoscible. Pautes i proporciones de números senzills. De 2 a 4, de 3 a 1… Descobrim un Bañuls que afina les peces com si afinara un instrument, tot submergint-se en elles i modificant-les fins a fer-les vibrar a l’uníson i de manera silenciosa. Artista i peça compassats amb la dansa en el mateix espai.
Quan Miguel Bañuls pensa en els materials que utilitzarà en les creacions, cerca transparència per a desmaterialitzar l’escultura, i reservar la solidesa i la contundència només per a la forma, per a la idea. Per arribar-hi recorre a materials flexibles i lleugers. Aquests li permeten realitzar estructures netes a les quals, de vegades, afig color.
I encara que per a ell el més important és la forma, sent que el color aporta l’emoció i un matís delicat d’estètica simple, i segueix un concepte de pell, d’embolcall. També va al darrere d’espais limítrofs i fronterers entre l’art i el disseny. Aprofundeix en ells a la cerca de la bellesa.
Aquesta exposició es resumeix en aquesta síntesi que bandeja la superficialitat. Hi desproveeix les peces i les dota d’un pes lleuger, sense intenció d’adorn; hi conjuga la levitat i la gravetat, i les tracta com l’oxímoron perfecte. La majoria reben el nom de “Pertorbació”, títol basat en el principi científic que “una ona és una pertorbació que es propaga en l’espai tot transportant l’energia i no la matèria”. El canvi d’un element estable a moviment. Miguel Bañuls segueix la línia que existeix dins de la línia corba I la propaga fins a l’infinit.
Gertrud Gómez
Comissària
