Lugar
Presentació de la revista Canelobre, 71: La guitarra y Alicante. Una historia de futuro
Els instruments de corda premuda, en el seu doble vessant culta i popular, han sigut acollits a Espanya amb una estima i consideració singular. Durant segles, importants guitarrers, guitarristes i pedagogs, al costat d’una plèiade d’aficionats i amants d’aquest instrument han situat a la guitarra en un lloc preferent del nostre entorn sociocultural. En aquest sentit, és oportú recordar les paraules de l’historiador i crític musical Gilbert Chase, fent referència a aquesta circumstància: «És un fet interessant que, mentre en el regne de la música vocal va predominar la influència italiana a Espanya, en el domini de la música instrumental el geni espanyol va exercir una forta influència sobre els compositors italians. L’explicació està probablement en el fet que els mestres no van anar principalment cantants, sinó dansaires i instrumentistes, mestres sobretot d’aquest fascinant instrument, la guitarra, que la seua potent i transcendental influència no ha sigut mai prou reconeguda… ». Aquesta tradició es remunta en el temps i ha estat present en la nostra cultura de forma continuada durant diversos segles.
Podem afirmar que no hi ha un altre instrument musical tan versàtil, que haja arribat a prevaldre de manera brillant en camps tan diferents com el contrapunt renaixentista o la música flamenca, passant pel jazz, el pop, el rock, la música tradicional i popular, la denominada culta o clàssica i en altres gèneres i variants instrumentals. Aquest important patrimoni cultural té a Espanya el seu origen i una part molt important del seu desenvolupament.
El present número de Canelobre està dividit en dues parts. La primera consta de sis treballs que ofereixen diferents perspectives: evolució històrica i organològica de la guitarra, arrels etimològiques, relació amb les arts plàstiques i la literatura i un recorregut pel seu recent ús com a símbol en el comerç i la publicitat de marques i productes.
La segona part, i la més extensa, se centra en mostrar i documentar l’estreta vinculació que la província d’Alacant ha mantingut amb la guitarra des de fa més de tres segles. Juan de Dios Aguilar Gómez, en el seu llibre Historia de la música en la provincia de Alicante, fa referència a aquesta circumstància afirmant que en estudiar aqueixa tradició musical era fàcil constatar que «…estrany era l’alacantí que no sabia *tañer la guitarra amb més o menys perfecció…». Els treballs s’han agrupat en apartats a través dels quals hem intentat abastar organitzadament cadascun dels àmbits en els quals es concreta aquesta relació. Així, s’aborda la història de la guitarra clàssica a Alacant, la presència de la guitarra en altres gèneres musicals, el lloc d’Alacant com a referència internacional en l’ensenyament i difusió de l’instrument i el paper jugat per les institucions en tot aquest insòlit i afortunat desenvolupament.
*Extracte del text de Ignacio Rodes Biosca en la introducció del Canelobre, 71
Descàrregues
