Presentació de Poemari de l’autor Ángel Teodor Crespo
La trajectòria poètica d’Àngel T. Crespo va íntimament lligada a la trajectòria vital, perquè la seua personalitat, la seua humanitat, la seua manera d’entendre la vida, la seua bonhomia i el seu esperit obert donen valor als seus versos. Uns versos càlids, que traspuen estima a les persones, a les coses més senzilles i al seu poble. És a dir, a tot allò que l’envolta. Hi ha dins del llibre poemes escrits en català i en castellà, perquè dominava ambdues llengües, des de les quals brollava sempre la paraula adient o la frase escaient per expressar els seus pensaments, sempre profunds, i els seus sentiments, sempre nobles. Al llarg d’aquestes pàgines veurem, o gairebé sentirem, mots tan quotidians com el silenci, l’oblit, l’amistat, la germanor i la lluita amb una recerca incansable d’un món millor i més just. Presenta també sovint la dicotomia guerra/pau i reflexiona sobre conceptes tan elevats com la divinitat, la vida i la mort, que dissortadament li va arribar massa prompte i ens va privar als companys i amics de la seua presència i companyia i als lectors d’una obra més extensa.
Àngel Teodor Crespo va nàixer a Benissa (Alacant), el novembre de 1949, era el tercer de tres germans. Va fer els estudis de batxillerat en l’acadèmia del seu poble, i després va cursar la carrera de magisteri com a alumne de l’Escola Normal d’Alacant.
El primer poble on va exercir com a mestre va ser Guardarmar del Segura. Després de l’obligat parèntesi del servei militar, va ser destinat a Altea. Posteriorment va ser mestre d’EGB a Ondara. Va desenvolupar la major part de la seua activitat docent a Benissa, el seu poble, com a mestre del Col·legi “Pare Melchor”, i els darrers anys a l’Institut “Josep Iborra” de la mateixa localitat.
Casat i pare de dos fills, va començar a escriure als 16 anys, alternant el castellà i el valencià. Àngel va morir a Sant Joan d’Alacant el dia 28 d’octubre de 2011, deixant una àmplia obra inèdita.
Descàrregues
