Presentació del llibre Revivir. La nueva Carmen de Burgos d’Asunción Valdés
CARMEN DE BURGOS SEGUÍ, COLOMBINE
(Almeria 1867- Madrid 1932)
Què s’espera d’una nena que va aprendre a llegir fullejant diaris i jugava inventant retallables amb revistes de moda? Que amb aquesta llesta i imaginació arribaria a ser gran periodista i escriptora. Però abans es va formar al Magisteri, cosa que podien estudiar les espanyoles que es lliuraven de l’analfabetisme. La valenta mestra va lluitar pels Drets Humans, especialment per la formació i la llibertat de la dona.
Aquesta és la sorprenent història de la seva cruel desaparició i el seu ardu reviure explicada per l’àgil ploma d’Asunción Valdés. Aquesta és la vida de Colombine, el seu pseudònim més cèlebre: la primera periodista professional, la primera corresponsal de guerra, la primera que va lluitar pel vot femení, la llei del divorci i la igualtat entre fills nascuts dins o fora del matrimoni.
Aquest és el retrat de la nova Carmen de Burgos, amb els seus amors, aventures i turments; la pionera que va deixar un immens llegat de vibrant periodisme i magnífica i inspiradora literatura.
ASUNCIÓN VALDÉS NICOLAU
Les cròniques viatgeres de Carmen de Burgos van atraure Asunción Valdés Nicolau pel seu europeisme. Màster del Col·legi d’Europa, l’autora d’aquest llibre ha viscut a Bruges ia Brussel·les com a becària de les institucions comunitàries i corresponsal de Ràdio Nacional d’Espanya. Els seus inicis professionals van ser al diari Patria de Granada, el Información i La Verdad d’Alacant -la seva ciutat natal-i El País. A Madrid, va obtenir el títol de Periodisme, la Llicenciatura en Ciències Polítiques i el Diploma del Centre d´Estudis Polítics i Constitucionals. Iniciada la Transició, va fundar la corresponsalia de RNE a la República Federal d’Alemanya. Va tornar a Espanya per ser la primera dona a dirigir un Telediario, i després, A Portada, a TVE. Després de l’ingrés espanyol a la Comunitat Europea, entre més de quatre-cents candidats, va guanyar la direcció de l’Oficina del Parlament Europeu. A les reunions de treball a Estrasburg, era l’única senyora. Al febrer de 1993 Don Juan Carlos, impulsor de la transformació històrica espanyola, la va nomenar alt càrrec a la Prefectura de l’Estat, com a primera directora de Comunicació de la Casa de S.M. el Rei; més d’una dècada amb la Família Reial, que es va allargar als òrgans de la Fundació Reina Sofía. L’octubre del 2003 va entrar al Consell Assessor d’Ernst and Young. L’any següent, va arribar a la direcció de la Fundació Euroamèrica, on va establir convenis de cooperació publicoprivada, relacions amb la Fundaçao Luso-Espanhola i va viatjar pel continent americà. L’any 2007 va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats en Ciències Socials. Entre el 2011 i el 2017 va tornar al periodisme com a columnista i directora general de Relacions Externes de Premsa Ibèrica, un dels grups multimèdia més importants. És membre del Consell Assessor de la Fundació Conexus. Des del 2006, té el carrer alacantí Periodista Asunción Valdés.
