Presentació del llibre Séquia Marede Antonio Gil Olcina i Antonio M. Rico Amorós
La donació de senyorius a les comarques valencianes de la Marina Alta i la Marina Baixa, el segon quart del segle XV, a nobles castellans, premiava el seu suport i intervenció per a sotmetre al Comte d’Urgell que, en rebel·lia i alçat en armes, no havia acceptat la fallada favorable, per majoria de vots, dels compromissaris de Casp, el 24 de juny de 1412, a favor de Fernando el d’Antequera, que entronitzava a Aragó a la Casa bastarda de Trastàmara. L’Infant Joan, Rei de Navarra, futur Joan II d’Aragó, segundogénito de Ferran I, va cedir la Baronia de Polop, en 1429, a Ruy Díaz de Mendoza o Ruy Mendoza de Mat, qui, un any després, li va comprar, amb pacte de retrovenda, la de Benidorm.
Són tres centúries i mitja, tres-cents cinquanta anys, els transcorreguts des que, l’1 d’abril de 1666, Donya Beatriz Fajardo i Mendoza oferira als seus vassalls de la Baronia de Polop, plantejament estés després a la de Benidorm, la realització del Nou Reg, entregant-los el ple domini, a cens reservativo, de les heredades, amb tanda o martava cada 15 dies d’un fil (2 hores) del cabal que circulara pel Nou Reg, prompte Rec Nou, Rec Major, Rec Major de l’Alfàs i Benidorm, popularment Séquia Mare. En suma, la Séquia Mare, per la seua condició d’eix vertebrador de les antigues baronies de Polop i Benidorm, és fet històric de primer ordre, i capítol de màxim interés, per les seues múltiples implicacions, de la història econòmica i social de les terres valencianes.
En veritat, sorprén que la declaració de ben cultural no s’haja produït encara sobre una de les relíquies històriques de major entitat i significat de les terres valencianes meridionals, que sintetitza com poques l’evolució de les mateixes en tan dilatat espai de temps, del regne foral a l’actualitat, amb notòria incidència de la Guerra de Successió, Abolició de Furs (1707) i Nova Planta, dissolució del règim senyorial i extinció dels senyorius territorials i pairals.
Contraportada de Séquia Mare, d’Antonio Gil Olcina i Antonio M. Rico Amorós
Descàrregues
