El diputat de Cultura presenta la publicació literària que va dirigir des d’Oriola Ramón Sijé entre els anys 1934 i 1935
El volum, amb una tirada de 400 exemplars, s’ha elaborat a partir dels originals de la col·lecció privada de l’investigador hernandià Aitor Larrabide
L’obra reprodueix la revista a grandària original i inclou un suplement amb una separata de José María Quílez i Sanz titulada ‘Passió i compassió en el concepte de propietat’
La Casa Bardín ha acollit aquest matí la presentació del facsímil de El gallo crisis, revista literària dirigida per Ramón Sijé i en la qual col·laborava Miguel Hernández. L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha editat el volum, amb una tirada de 400 exemplars que reuneixen els sis números publicats entre 1934 i 1935.
El diputat de Cultura, César Augusto Asencio, ha presidit l’acte en el qual també han participat el director de la Fundació Miguel Hernández d’Oriola, Aitor L. Larrabide, i el director cultural de l’IAC, José Ferrándiz. El responsable provincial ha destacat que “es tracta de la reedició més completa de El gallo crisis i és molt interessant perquè ens acosta al gran poeta oriolà en el context històric de l’època i amb temàtiques variades”.
L’edició de El gallo crisis es va publicar en quatre lliuraments, ja que dos d’elles –la tercera i la quarta- van recollir números doble. Així mateix, cal destacar que el facsímil s’ha realitzat directament a partir dels exemplars de la col·lecció privada de Larrabide, investigador hernandià que signa a més la introducció a l’edició. Com a novetat respecte a la publicació facsímil que es va editar en 1973, l’obra del Gil-Albert reprodueix la revista a grandària original i inclou un suplement a un dels seus números amb una separata de José María Quílez i Sanz titulada ‘Pasión y compasión en el concepto de propiedad’. Així mateix, reprodueix completa una pàgina que va quedar parcialment censurada en els anys setanta, ometent llavors una crítica que Sijé va realitzar a Ernesto Giménez Caballero.
El gallo crisis va sorgir per a conjuminar diferents tendències culturals dels anys trenta a Oriola. No obstant això, no va tindre voluntat localista sinó que va buscar una transcendència major, la qual cosa s’aprecia en la seua temàtica i continguts. “Recollia l’ideari catòlic i nacional de Ramón Sijé, el qual connectava a més amb el passat espanyol del Segle d’Or, per aquest motiu tinguera cabuda en les seues pàgines la simpatia per expressions literàries com el conceptisme i l’acte sacramental”, ha explicat Asencio. A part de la venda individual, també es venia per subscripció, però d’altra banda els editors regalaven números als qui no podien adquirir-los.
El fet que Miguel Hernández, que en el moment d’editar-se la revista ja havia publicat el seu primer llibre Perito en lunas tinguera una assídua col·laboració en la mateixa i la circumstància que el seu director anara Sijé, qui va morir a finals de 1935 i a qui va dedicar el poeta la seua famosa triava, ha suscitat sempre l’interés d’experts i investigadors per aquesta publicació.
